domingo, 12 de agosto de 2012

Austin, perdidos en Texas



El panorama en Texas sigue sin mejorar. Cuando estábamos en Memphis cambiamos nuestro plan de ruta inicial que seguía por Oklahoma hasta Amarillo, porque nos convencieron de que estas ciudades no tenían nada y que, en cambio, New Orleans y Austin eran dos joyas de EE.UU. Conseguimos convencer a Chris, nuestro compañero alemán, de no ir a New Orleans porque está lejísimos pero lo de Austin no se lo pudimos sacar de la cabeza, además, el chico está obsesionado con el sur de Texas así que le venía como anillo al dedo.
Total, llegamos a Austin y no dudamos que sea la mejor ciudad de Texas porque en el resto de este estado no hay más que vacas y tierras áridas pero de ahí a merecer la pena chuparte las 700 millas que hay desde Memphis




Lo primero que hicimos al llegar a Austin fue ir a meternos entre pecho y espalda una auténtica barbacoa de Texas. Escogimos un sitio llamado JMueller’s BBQ, que como podéis ver en la foto no tiene ningún glamour pero del que nos habían hablado maravillas. La verdad es que disfrutamos como enanos, probamos la costilla y el brisket de ternera y la espalda de cerdo, todo para chuparse los dedos.




Después aparcamos en el centro y nos fuimos a conocer la ciudad. Según los americanos ésta es una ciudad con historia pero viniendo de Europa los centros históricos de USA dan risa. Sí que tiene el Capitolio pero quitando eso es más de lo mismo, edificios altos y poco más.


La razón por la que Austin es tan popular es por su música en vivo, más que nada por las decenas de locales que se amontonan en la calle 6 y que ofrecen conciertos cada día. Nosotros la recorrimos de arriba abajo pero no entramos en ninguno porque era más bien pronto y no había mucho ambiente.


Lo mejor fue que el chico de couchsurfing que nos acogió esa noche nos llevó a un local de música country, el Graham Central Station y por un par de horas fue como estar en una peli americana. Había la típica pista de baile y todos los hombres llevaban el mismo uniforme, pantalones vaqueros apretados, camisa por dentro, cinturón ancho y sombrero de vaquero. Y las chicas, vestido o short vaquero y botas de cowgirl. No os penséis que esté pasado de moda, había gente de todas las edades bailando, desde adolescentes a abueletes.



Otra cosa graciosa que nos pasó en casa de nuestro couch fue comprobar que es cierto eso de que los yanquis tienen armas en sus casas…salir del baño y encontrarte en la pared apoyadas dos escopetas y otra pistola más en otra habitación no tiene precio. Ay, mamá, ¡qué miedo!



Al final, desde Austin conduciremos a Amarillo, en el norte de Texas y desde allí retomaremos la Ruta 66. Tendría más sentido atajar en diagonal hasta Albuquerque pero el hecho de que en Amarillo esté el museo de Cadillacs enterrados ha sido nuestra arma para sacarle de la cabeza al alemán la idea de conducir por el sur de Texas pasando al lado de Ciudad Juarez…gracias pero aún estimamos nuestras vidas. Ya veis, a nuestro compi lo único que le gusta es conducir y ver coches.



3 comentarios:

steve nash dijo...

Bones Jordi i Tamara!!!!
Des del principi que us segueixo, ja sigui per veure com us va o majoritariament per disfrutar del viatge que esteu fent, però mai us comentava res.Així que per a que veieu que a part de la familia hi ha més gent que us llegeix, i per agrair l'esforç que fa la Tamara amb els relats, us deixo unes linees!
Del tema de America llatina no us puc dir res ja que no ho conec, però de USA si us puc dir algunes coses perquè fa un parell d'anys vam fer una ruta de Miami a SF en tres setmanes. De moment veig que no esteu disfrutant gaire, però suposo que el canvi amb la primera part del viatge deu ser impresionant. Si es veritat que les ciutats de Texas no tenen gaire a donar, pero jo vaig disfrutar bastant amb la gent. Es a dir, ens agradava desviar-nos de les carreteres i parar a dinar o visitar pobles apartats. Sempre trobaves algú amb qui parlar i que t'intentava ajudar a trobar el que necessitessis. Suposo que seguireu per Amarillo, New Mexico i Arizona, així que jo us aconsello que aneu parant a disfrutar de la gent i dels paissatges "autentics". Una vegada arribeu a la zona de Grand Canyon o Monument Valley, tot canviarà, ja que és la part est del tipic viatge "costa Oeste USA" i la massificació de guiris és impressionant. A mi em va donar fins i tot una mica de mal rotllo, ja que Grand Canyon es com un port aventura....encara que la veritat és que val la pena. I a partir d'aquí, fins SF (o LA), és tot ple d'europeus, i com veig que aneu en agost, segurament uns trobareu un Arnau o un José a qualsevol bar....
Apa, si teniu cap pregunta, ja direu!
Petons i abraçades!!!!!

Jordi Cano
(EB Dragons Forever!)

Jordi - Tamara dijo...

Bones Jordi,

Gràcies per escriure... no esperava menys del teu esperit viatger!!

Ahir vem estar pel GC i tens tota la raó, val molt la pena peró està ple de turístes. Pel que fa a l'altre part del viatge que portemm per USA, l'unic bo com tu dius són la gent que et trobes que són super amables i disposades a ajudar amb tot. El que passa que crec que venint d'on venim, es difícil disfrutar de ciutats que no tenen res d'històric; peró bueno va bé saber-ho!!
Avui marxem cap a Monumet i Zion, aixi que a començar a disfrutar d'aquesta zona que és sencillament alucinant.

Encara que sigui per email peró si que em podries passar algú de info de les ciutats que vas visitar, sobretot LA, SF i San Diego.

Mil gracies per seguirnos, ah!! i tot i ser de numeros moltes vegates els relats són meus jejeje.

Jorge Díaz dijo...

Wapos!!

SF os la encontrareis llenita de niebla... :( los parques, los barrios de Haight y Castro, Alcatraz,... muy bien, pero la niebla desluce bastante a la ciudad!

Ara estamos de camino a LA, en Carmel, y de momento la niebla sigue... ya os confirmamos mañana.

Por cierto, preparad ropa de abrigo, estamos a algo menos de 60°F!

1 abrazo